Utilitzem la paraula coeducació quan ens referim a l’educació conjunta de nens i nenes amb l’objectiu
fonamental d’assolir una veritable igualtat. L’escola mixta és una realitat en
la majoria de centres però sota l’aparent igualtat, es continua tractant als
infants de forma diferent segons el sexe. En el fons, l’escola es una fidel
reproductora del sistema social que impera en la nostra societat i
culturalment, les expectatives en quant a dones i homes es troben clarament
diferenciades. En la nostra societat els rols propis de les dones i dels homes
no són complementaris, com seria desitjable, sinó que la normativa social
imposa unes relacions de poder que determinen la supeditació de la dona a l’home
(Abello, 2012).
Al rol masculí se li adjudica l'activitat, decisió, omissió de
sentiments, la seguretat en ell mateix basada en la dominació dels altres i en
particular de les dones, el paper actiu en la conquesta amorosa i en les
relacions personals cara al sexe femení. Per contra, el rol femení es
caracteritza per la passivitat, l'actitud d'espera, lliurament i atenció,
l'expressió de l'afectivitat, l'esforç quotidià però sense estridències,
l'ocupar-se de l'atenció als altres i el paper d'espera en la relació amorosa.
El paper de la dona està sotmès al de l'home, provocant dificultats per a una
veritable independència i autonomia en tots els sentits.
En aquest sentit, aquest treball m’ha permès aprofundir en el tractament
dels rols i els valors que es transmeten als infants des dels mitjans
audiovisuals, en concret des de la factoria Disney. En aquest projecte hem
investigat i analitzat en torn als rols sexuals en dues pel·lícules: La Cenicienta y Brave. Hem pogut comprovar com Disney fomenta de forma subtil i
aparentment innocent un valors tradicionals caducs, com bé ens diu Digón (2006).
Si bé es cert que la nova generació de princeses, com Brave, representen una
ruptura en quant a aquests estereotips de gènere, la realitat és que les
princeses tradicionals continuen tenint un factor destacat en el món infantil,
perpetuant les desigualtats entre nens i nens.
No podem oblidar que els mitjans audiovisuals tenen un gran atractiu per
als més petits i que sens lloc a dubte, aquests missatges mediàtics tenen una
gran capacitat d’influència en les ments dels infants. Per tant, és
imprescindible analitzar quins missatges els hi arriben a través dels mitjans, desenvolupant
programes formatius que tractin de forma directa aquesta temàtica, apostant des
de les escoles per una veritable coeducació.
Com a educadors hem de tenir present que la relació entre violència de
gènere i educació s'estableix des del primer moment en què donem un tracte
diferenciat en funció de ser home o dona. Aquestes desigualtats s’afavoreixen
la majoria de les ocasions de manera inconscient. El propi llenguatge verbal i corporal:
frases, expressions, carícies i mostres d’afecte... marquen els diferents
esquemes que nens i nenes desenvolupen.
L'entorn social i cultura genera i atribueix un paper determinat a homes
i dones, que nens i nenes des dels seus primers anys de vida assumiran dins del
procés de socialització i creació de la pròpia identitat i rol sexual.
Des de l'escola, és imprescindible propiciar un clima d'igualtat, pau i
de diàleg com a mitjà per donar resposta a les desigualtats. Els mestres i
mestres amb el llenguatge que utilitzen, la forma d'organització de l'aula, els
materials, etc. han de propiciar aquest clima, i el primer pas, és ser
conscients de les nostres pràctiques educatives, de les nostres conductes, del
vocabulari que utilitzem...
El currículum, també hauria d'adaptar i introduir si és necessari nous
continguts que responguin a l'objectiu d'establir una relació d'iguals entre
homes i dones.
En definitiva, tant la comunitat educativa com les families, han de ser conscients de com estant influint amb les seves actituds i comportaments en les pautes de conducta de nens i nenes, que seràn els adults del demà i, obrar en conseqüència.
Referències:
- ABELLÓ , L. (2012): Per què tanta violència contra les dones? Revista Guix 385 p. 53-56
- DIGÓN REGUEIRO, P. (2006): El caduco mundo Disney: propuesta de analisis crítico en la escuela. Revista científic de Comunicación y Educación 26, p. 163-169
- GUITART ACED, R. (2012): La pràctica de la coeducació a l'escola. Revista Guix 385 p. 57-61
